Mentre estàveu degustant a la terrassa la collita del ’52 de La Viermella, es feia realitat un dels somnis que sempre he tingut i mai no he recordat, visitar Londres. Com que era la primera vegada que hi anava, vaig haver de buscar en un atles si de veritat existia, o era sols un producte fabulós de Goya. Per sort, vaig poder triar entre vàries opcions: el carrer de Londres, la taverna de Londres i fins i tot Londres a seques, malgrat que diuen que l’incessant boira fa que la humitat atenyi certa transcendència climàtica. Encara que sempre he cregut en la mort a primera vista, sabia que anava a enamorar-me irremissiblement. Londres és així. I tot i que en desconec el gènere, ja era la vintena vegada que la visitava. La torre inclinada d’Eiffel, els peixos i els circuits integrats, tot plegat m'inspirava un aire misteriós i molt habitual. Sóc d’aquells que respecten estrictament els presagis de les fades. També m’agraden els fados. En veure la llum per primera vegada, ho recordo c
Va ser tot un plaer... que intentarem repetir.
ResponEliminaHo he comentat a alguns companys de Sabadell i em sembla que també s'animaran a venir.
Carles